IMATGES BABALAICA
ELS CENTAURES VOLEN SALSA
Fa anys i panys, hi havia un país anomenat el País dels Centaures que estava al costat d'un
altre regne que era el País de la Pasta i un riu els separava, feia de frontera. El país dels
Centaures també es podria dir el país dels Homes Cavall. Els centaures, quan naixien, tenien
forma de nadons humans i anaven a l'escola fins que tenien vuit o nou anys. En aquesta edat,
la primera nit de lluna plena, es transformaven en centaures que de cintura amunt tenien el
cos d'humà i de cintura avall de cavall. Quan eren joves tenien el pèl negre i quan eren vells el
pelatge se'ls tornava blanc. De dilluns a divendres menjaven herba com els cavalls i els caps de
setmana anaven als restaurants i menjaven com els humans. A l'hora de jugar, tant jugaven a
fer curses de cavalls, com a futbol amb dues pilotes o a jocs de taula com les persones. Les
cases on vivien estaven fetes amb branques dels arbres que envoltaven el país. No tenien
cotxes i per transportar els fills, se'ls posaven al llom. La família reial es deien Marcit el
Geniüt, la seva dona es deia Renesme i la princesa Fiona.
En el país de la Pasta que era molt i molt petit, els habitants eren de pasta i tenien els cabells
de salsa: bolonyesa, carbonara, al pesto... Els nens jugaven a bales i al tres en ratlla, no anaven
a l'escola perquè els pares i, sobretot, els avis els ensanyaven tot el que havien d’aprendre per
a fer-se grans. Els pares, treballaven a les fàbriques de salsa i en forns de pa. Tenien una
màquina que es deia T.U.P. (transformador ultra-súper de pasta) que servia per transformar-
se: si tu eres un galet, podies transformar-te en una espiral. Si tenien gana es menjaven un tros
d'ells mateixos: un braç, una mà, un peu, etc. Si algú, fos gran o petit, feia una cosa malament i
el castigaven se li menjaven un tros del seu cos. Tenien sort, perquè els tornava a créixer la
part del cos que s'havien menjat. Es comunicaven amb gots de plàstic i un fil que passava per
totes les cases. Les cases i els cotxes eren de pasta però els cotxes anaven molt a poc a poc a causa del material de què estaven fets. Les cases eren de color de pasta, però els infants les
pintaven de colors: verd, blau, lila, groc, rosa i de molts altres colors perquè les ciutats fossin més alegres.Tenien un rei que es deia Buitoni Gallo i Picolinis i era un ravioli. Li agradava molt
la màgia i, de vegades, per practicar es dedicava a canviar els colors de les cases, la salsa dels
cabells..., però els seus súbdits li ho perdonaven perquè sempre que tenien problemes els
ajudava. L'esposa de sa majestat Buitoni es deia Pastosa Ristorante i Pistonuda i era un galet
de nadal. Li agradava dibuixar els paisatges del voltant del palau i per això sortia molt a
passejar i coneixia tots els seus súbdits.
Una tarda, un grup de centaures van anar a passejar i van travessar el riu que separava els dos
països. Un tros més enllà, van trobar una piscina de salsa -era salsa bolonyesa-, van sucar-hi la
peülla i la van tastar. Els va agradar tant que se'n volien emportar una mica, però després van
pensar que als altres centaures, també, els agradaria molt i van decidir emportar-se tota la
salsa de la piscina, sense pensar en les conseqüències.
Aquell vespre, un macarró que es deia Salsa-Blanca necessitava més salsa i en va anar a buscar,
però quan va arribar a la piscina va veure que estava buida i va donar l'alerta als habitants del
seu país. Tots els habitants del país van anar a la piscina, van veure moltes petjades de cavalls i
van pensar de venjar-se dels centaures pel que els havien fet. Van decidir que s'hi tornarien
prenent-los els fills i un dia, a la nit, uns quants guerrers del País de la Pasta van travessar el riu
per un pont antic que feia temps que no feien servir i, sigil·losament, perquè ningú se
n'adonés, van entrar casa per casa i es van emportar totes les cries de centaure. A la tornada,
van tancar els petits centaures en una presó que estava feta de pasta. Els presoners intentaven
escapar-se menjant-se els barrots, però de seguida els escupien perquè la pasta estava florida i
tenia mal gust i a més els barrots tornaven a créixer al cap d'un segon. Els centaures quan se'n
van adonar que els fills no eren a casa, es van desesperar i van pensar on podrien ser. Van
observar que hi havia petjades de salsa i es van enrabiar molt perquè van veure que els seus
veïns els havien segrestat els fills. Van travessar el riu i en acostar-se a l'edifici de la presó, van
sentir com ploraven i les mares i els pares van anar cuita-corrent a salvar-los. Els soldats
macarrons que vigilaven la presó van sentir les mares i pares centaures que cridaven i van anar
a les masmorres. Allà, van veure que tothom intentava fugir i els soldats macarrons els van
intentar barrar el pas, però els centaures van començara tirar coces als soldats macarrons i
després de destrossar els barrots de pasta, van aconseguir emportar-se els seus fills,
ràpidament, abans que els barrots tornessin a créixer.
Així va ser com va començar una guerra. Els centaures van començar a tirar bombes de salsa
fetes amb la salsa bolonyesa que havien robat i els habitants del País de la Pasta que n'havien
fabricat més després del robatori, s'hi van tornar. Ni els uns ni els altres volien rendir-se i cada
vegada hi havia més baixes als dos exèrcits i més morts als dos països. Els dos països, després
de cent anys de guerra estaven destrossats i, cada vegada, eren més pobres. Tots els habitants
que hi havia quan va començar la guerra havien mort i ja ningú recordava per què havia
començat.
La reina Fiona II que governava el País dels Centaures i era la néta de Marcit el Geniüt va
pensar que havien de trobar la manera d'acabar aquella guerra i va decidir enviar un emissari
amb una bandera blanca al País de la Pasta. L’emissari havia de donar un missatge al rei
Buitoni III. Fiona II demanava a Buitoni III que s’asseiessin a parlar sobre què podien fer per
acabar amb aquella guerra.Buitoni es va adonar que tampoc sabia com havia començat aquella
horrorosa guerra i va estar d’acord a trobar-se amb la reina dels seus enemics. Van decidir
reunir-se pocs dies després al costat del riu. El dia assenyalat, com que el pont que comunicava
els dos països ja no existia, Fiona va travessar el riu nedant fins a arribar al lloc on era el rei
Buitoni. Es van asseure a parlar i van acordar parar la guerra i ajudar-se els uns als altres a
reconstruir els dos països.El rei Buitoni, que havia heretat del seu avi els poders per a fer
màgia, va fer que el riu s’aixequés per sobre dels dos països i d’aquesta manera els centaures i
els habitants del País de la Pasta podien anar d’un lloc a l’altre amb més facilitat.Amb la
col·laboració de tots, les coses van anar millorant i els uns van anar fent-se amics dels altres.
Dos inventors, un centaure i una espiral, van projectar un robot que era capaç d’ajudar a
reconstruir les cases i tot el que havien fet malbé i també podia fer que els habitants del País
de la Pasta canviessin de forma.Tot anava tan bé que van decidir ajuntar els dos països, els
centaures van aprendre l’idioma pastós i els altres van aprendre el centaurí. Van començar a
casar-se entre ells i el rei i la reina també es van casar. Van néixer centaures que tenien els
cabells de salsa i macarrons, espirals, espaguetis, ... que en fer-se grans tenien potes de
cavallVan construir un pont enlairat i, de tant en tant, pujaven a pescar al riu i, des d’allà dalt,
contemplaven la bellesa d’aquelles terres ara que tots havien après a conviure en Pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada