Power Point de la escola
UNA TRADICIÓ MOLT ESPECIAL
En un país molt llunyà, totes les persones eren verdes, quan estaven malaltes eren de color de caca d’oca, quan es mullaven es tornaven de color fluorescent, quan eren petits eren de color verd clar i a mida que es feien grans es tornaven d’un verd més fosc. Cada 21 de desembre , a les 11 de la nit, s’ajuntaven per commemorar la seva tradició. Es posaven un quimono taronja,
que portava el símbol d’una pedra trencada , i marxaven a peu amb torxes cap a la muntanya del volcà. Un cop allà trencaven pedres amb el cap. Per això en aquell país hi havia moltes fàbriques de fer quimonos, de fer tiretes i de pastilles pel mal de cap. D’aquelles pedres trencades en sortia un suc, el color del suc era el color de quimono que portarien l’any següent. Quan eren dalt de la muntanya es bevien el suc perquè el volcà no es tornés a despertar, feien una foguera i es posaven al seu voltant fent una música amb les pedres. Un cop fet tot això tornaven cap al poble tal com havien vingut.
Un dia, va arribar a aquell poble un nen que es deia Manel. Aquella mateixa nit, al punt de les 11, tothom es va posar el quimono taronja i tot caminant es van dirigir cap a la muntanya del volcà amb les torxes enceses. El Manel i la seva família s’ho miraven des de casa seva molt estranyats i espantats, van tancar totes les finestres i es van amagar a sota el llit per por que hi hagués una revolució. L’endemà al matí, el Manel tot anant a l’escola va començar a veure que tota la gent portava tiretes al cap i duien els quimonos a la tintoreria.
El Manel va decidir no anar a l’escola i tornar cap a casa, Els seus pares també estaven molt
espantats i van decidir que ja aniria a l’escola un altre dia, potser quan entenguessin el que passava.Després d’uns quants dies, el Manel va decidir d’anar a l’escola i pel camí es va trobar un nen que es deia Jan, i li va preguntar:-
-Què passava la nit del 21 de desembre?
I el Jan li va explicar.
--Mira cada 21 de desembre, en aquest país, ens reunim amb les torxes per pujar a la
muntanya del volcà, després allà dalt agafem una pedra cadascú i la trenquem amb el cap.
I el Manel molt estranyat li va dir :
-Per què feu aquestes coses tant rares?
I el Jan que li semblava tan normal li va acabar d’explicar:
- Nosaltres commemorem que fa molts anys, el nostre volcà va entrar en erupció i la gent del poble va evitar que explotés gràcies al soroll que van fer amb les pedres trencades.
El Manel va pensar que era una bona manera de recordar aquella data, tan important per la
gent d’aquell país. Ho va explicar a la seva família i de mica en mica ho van anar assimilant i al final ja no els espantava ni els feia por. Al Manel li agradava i al final aquella tradició ja formava part de les seves vides.
Això ens demostra que moltes vegades no entenem costums diferents de les nostres per
manca d’informació.
CONTE CURS 2011-2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada