EL GRAN DIA 104
INTRODUCCIÓ
Hi havia una vegada un poble on les persones vivien dalt dels arbres. Per anar d’un arbre a un altre utilitzaven ponts, tirolines i lianes. A més a més, tenien una liana que servia per arribar fins a l’escola, hi podien pujar molts nens alhora, tenia forma d’autobús i els deixava just a dalt de l’arbre on hi havia les classes.
A cada arbre hi vivia una família, cada una tenia la seva pròpia aigua, per aconseguir-la utilitzaven les fulles dels arbres que canalitzaven de l’aigua de pluja des de la capçada de l’arbre fins a un pou dins de la soca.
A terra hi havia un munt de matalassos perquè d’aquesta manera els més petits es podien deixar caure sense por i sense perill. Però a terra no hi havia només matalassos, també hi havia un munt d’animalons, tot i així era un poble molt respectuós amb la natura i no se’ls caçava, ni molestava i mai se’ls feia mal. D’aquesta manera també aconseguien que els animals no els ataquessin, ni tant sols als infants més petits que podien jugar tranquils sense cap perill.
A l’escola, com que no podien fer pati gaire lluny, a l’hora d’esbarjo anaven a jugar als matalassos que hi havia just a sota. També hi havien col·locat alguns trampolins que utilitzaven per jugar, pujar,
baixar i fer grans salts.
Normalment en aquell indret hi plovia bastant, això els ajudava a recollir tota l’aigua que necessitaven. Però al llarg de l’any existia un mes que es deia el mes Calorós. Aquest tenia cent deu dies en els que feia molta calor, no plovia mai, només un dia, el 103. Durant aquest mes hi havia dificultats per aconseguir aigua per la falta de pluja. Quan ja no en quedava, se n’anaven a buscar-la sota els matalassos, on normalment encara n’hi quedava una mica. Aquests matalassos eren molt útils, emmagatzemaven aigua sota seu, eren segurs per als més petits i també els utilitzaven per jugar i saltar.
Als afores d’aquest poble hi havia un arbre molt especial, era l’arbre de les vaques mecàniques, allà hi havia la llet que feien servir per beure. A la part de sota de l’arbre hi havia una aixeta per on sortia la llet.
Es tractava d’un poble magnífic, on no hi faltava de res gràcies a la bona organització dels seus habitants.
1 LA HISTÒRIA D'EN PEP
Aquell matí en Pep es va llevar content i alegre. Li encantava anar a buscar la llet a l’arbre de les vaques mecàniques per fer un pastís impressionant. I aquell dia, per fi, podia anar amb la seva
lletera a buscar llet a l’arbre de les vaques mecàniques.Era el dia del seu aniversari.
Quan en Pep anava cap a l’arbre de la llet, es va trobar el Marc. En Marc va començar a parlar molt i en Pep es frissava perquè havia d’anar ràpid o sinó es tallaria la llet. Doncs si es feia tard i passaven de la 1 del migdia la llet es tallava. I entre que el Pep tenia pressa per anar a buscar la llet i el Marc
no parava de parlar i parlar, en Pep es va anar posant nerviós, el Marc no el deixava passar, per poder passar li va donar una empenta. Amb tanta mala sort, que se li va trencar la lletera. I encara es va enfadar més. Els dos nens es van començar a barallar per aconseguir la lletera que quedava. I tan xivarri feien que el Rei que passava per allà els va sentir i s’hi va acostar, era el Rei Melcior.
El Rei els va dir : -Nois, no us baralleu si us plau! Que cada un s’assegui en un bolet! Després de parlar-ne, el Rei els va dir que es demanessin disculpes, i que busquessin una solució al problema de la lletera trencada.
El Pep ho va explicar tot, en canvi en Marc ni va obrir la boca, van creure que podien resoldre el problema partint-se el pastís. Com que només els quedava una lletera, no hi havia cap més remei.
El Rei els va dir que omplissin la lletera que quedava fins a dalt de tot. El Pep tenia tanta pressa que va arrencar a córrer cap a l’arbre de la llet i ell sol va omplir la lletera. El Marc no el va ni ajudar. Sort que el Pep era ràpid i decidit. I tot seguit ben ràpid cap a l’arbre pastisser. Quan va arribar
amb la lletera a cal pastisser, aquest tenia llet de reserva perpoder fer dos pastissos.
Al final tot va acabar molt bé. Hi havia un pastís per cadascú. Van fer dues festes d’aniversari i s’ho van passar d’allò més bé.
i 2 LA HISTÒRIA D'EN MARC
Tots els nens que celebraven l’aniversari havien d’anar a buscar la llet amb una lletera. En el moment que aconseguies la llet, anaves cap a l’arbre del pastisser i ell et feia un pastís d’aniversari tal i com sempre havies somniat.
Aquell matí en Marc es va llevar trist i preocupat. Les vaques li feien molta por. I aquell dia havia d’anar tot sol amb la seva lletera a buscar llet a l’arbre de les vaques mecàniques. Era el dia del seu aniversari. En Marc no s’atrevia a explicar a ningú la seva por. I tampoc no podia demanar a ningú que li omplís la lletera o almenys que l’acompanyés a fer-ho. Li feia massa vergonya. Quan en Marc tenia tanta por començava a parlar i no podia parar. Va començar a caminar lentament i esporuguit cap a l’arbre de la llet i es va trobar en Pep. Va estar molt content perquè va pensar que seria la manera de no anar sol i així no passar tanta por.
Però estava tan nerviós que no podia parar de parlar. El Pep es va anar posant tens i com més nerviós es posava el Pep, més se’n posava el Marc que no deixava de parlar i cada vegada més ràpid. El Pep fart d’en Marc i la seva xerrera li va donar una bona empenta, va tenir mala sort i se li va trencar la seva pròpia lletera.
Ara, el Pep estava molt enfadat, no volia escoltar res més, només cridava i el Marc que es volia fer sentir també cridava a més no poder.
Per allí passava el Rei Melcior i el seu seguici. quan el rei va sentir aquell xivarri es va aturar a veure què passava. Es va trobar amb els dos nens enfadats d’allò més. Els va fer seure un a cada bolet, mirant-se a la cara i als ulls. I els va demanar que s’expliquessin. El Pep ho va explicar tot. En canvi en Marc no va poder explicar res perquè tenia por que se’n riguessin d’ell. Era l’únic nen de tot el poble que tenia por de les vaques mecàniques i per aquest motiu no volia que ningú ho sabés.
El Rei Melcior va trobar una solució justa per a tots dos. Caldria que es partissin la llet de la lletera que quedava sencera. En Marc estava molt trist, ningú entenia que l’únic que ell volia era que l’acompanyessin a buscar la llet.
En Pep amb molta pressa va agafar la lletera i va córrer a omplir-la. En canvi en Marc es va
esperar pacientment que tornés en Pep.
El pastisser del poble era el tiet del Marc, era de les úniques persones que coneixia el seu problema i sempre guardava una mica de llet per si hi havia algun problema. Sabia que el Marc possiblement no s’atreviria a anar tot sol a l’arbre de la llet. Com que el pastisser tenia llet de sobres amb la llet que li va portar el Pep i la llet que tenia guardada va poder fer dos magnífics pastissos.
El Marc encara estava una mica trist, aquell any tampoc havia pogut superar la seva por.
Tot i així, finalment el Marc i el Pep van poder fer duesfestes fabuloses amb uns pastissos que feien goig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada