Pluja de xocolata
Vet aquí una vegada hi havia dos països que només estaven
separats per un barranc.
Un era el País dels Clons, perquè els seus habitants eren
clons, tots eren iguals: tenien 9 anys, eren rossos, alts, forts i mai no
es feien grans ni es morien.
En aquest país només hi havia escoles, restaurants de bufet
lliure, on el menjar no s’acabava mai, i piscines on es banyaven
quan volien, perquè en aquest país sempre era estiu.
Amb els clons hi vivia un robot gran que els feia de pare i
mare i estaven envoltats de màquines.
Per anar d’un lloc a l’altre es movien amb una cinta transportadora.
A l’altra banda del barranc hi havia el País de la Xocolata,
habitat per nenes morenes, petites, dèbils, però molt intel·ligents.
En aquest país tot era de xocolata: les cases, els arbres....., però
sempre estava núvol i hi feia molt fred, per tal que no es desfés la
xocolata. Les nenes es banyaven en xocolata calenta.
En el país de la xocolata, un dia va ploure. Plovia xocolata i va
caure pel barranc cap al país dels clons. Els clons van veure com
un líquid anava envaint el seu país i, com que no sabien què era,
van decidir provar-ho. El gust de la xocolata els va agradar tant que
van decidir fer una expedició per veure d’on sortia aquella cosa tan
El robot els ajudà a enfilar-se pel barranc. En veure’ls les nenes
s’espantaren i els van fer caure dalt a baix. Decidiren fer una
muralla de xocolata perquè no entressin al seu país.
Els clons decidiren desfer la muralla per entrar, ja que només els hi
Les nenes tenien uns canons enormes que disparaven xocolata,
però els clons tenien unes estufes que la desfeia.
Van estar 99 anys lluitant i els dos països van quedar
completament destrossats. El robot dels nens ja no funcionava i ja
havien deixat de ser clons. Llavors decidiren asseure’s a parlar un
representant de cada país i van arribar a la conclusió que no havien
fet les coses gaire bé. El capità dels clons era una nena i el capità
de les nens era un nen.
Després de parlar es demanaren disculpes els uns als altres i
decidiren fer una rampa de xocolata entre els dos països per poder
anar d’una banda a l’altra. Tots junts començaren a construir un
país nou, agafant el millor de cada país. Li van posar de nom
A partir d’aquell dia van viure tots junts, barrejats i en pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada