LA NOVA VIDA D'EN MARTÍ
En un punt molt llunyà de l'univers hi havia un planeta anomenat
Vistòpolis.
En aquest planeta hi vivien unes persones especials, ja
que tenien un poder magnífic. Aquest poder meravellós era que els donava molta
més vista.
Per això, el poder, feia que tan sols amb la vista podien
travessar capes i més capes de qualsevol objecte o cosa que miressin. Si
miraven en un punt fix, hi veien tota la informació de la cosa que miraven.
Quan
naixien els bebès, els hi posaven unes lents especials, perquè no els hi sortís
la informació, ja que encara no sabien llegir i no ho podien controlar tot,
això només els hi passava de 0 a 5 anys.
En les
persones que tenien diferents oficis, aquest poder els ajudava molt, per
exemple als metges. Els ajudava a veure les malalties i saber ràpidament quins
remeis podien aplicar. Hi així passava a tots els habitants del planeta.
També,
perquè no els hi poguessin veure coses personals, van inventar uns vestits
especials, així podien anar tranquils per tot arreu.
En
aquest planeta, cada dissabte de 12 a 1 de la nit, es dedicaven a observar
l'univers que els envoltava, a descobrir estrelles, altres planetes.... també
tenien un calendari que els hi deia el punt exacte on havien de mirar per
obtenir més informació.
Una
altra cosa curiosa de Vistòpolis eren els seus lavabos antitransparents, també
era curiós l'ús que feien de l'escola, ja que només servia per ajudar a
observar més bé i per aprendre a llegir la informació.
El
Martí era un noi que tenia 11 anys i vivia a Vistòpolis, tenia una amiga que es
deia Paula. Cada dissabte de 12 a 1 de la nit, es trobaven amb tots els
habitants del planeta, per observar el cel i per saber més informació de
l'univers que els envoltava. Però un dissabte que estava mirant el cel
juntament amb la Paula, al costat del lavabo antitrasparent, va veure al mig
del cel un objecte molt brillant que no havia vist mai.
El
Martí, era un noi molt aplicat, tot el que veia diferent ho anotava en un petit
bloc. Quan va veure aquell punt llunyà i tan brillant va decidir anar-ho a
descobrir. Per això va construir una mena de coet per poder viatjar fins al
punt brillant. Després de molts dies de treball va tenir llest el seu coet i es
va disposar a viatjar a l’espai. Aquest coet estava molt ben fet, fins i tot,
tenia un botó per poder tornar al planeta si hi havia alguna urgència. Tot això
ho va explicar a la Paula i ho va escriure en el seu bloc de notes. L’única que ho sabia era la Paula, que no hi
estava gaire d'acord però el va anar a acomiadar.
En el
seu viatge, el Martí va tenir problemes i va impactar amb algun cos estrany,
cosa que el va fer trontollar i anar a la deriva per l'espai. Sort que va
recordar que hi havia el botó per les emergències. El va prémer i el va fer
tornar al planeta.
Passades
moltes hores el Martí es va despertar a l'hospital, es trobava molt malament,
li feien mal totes les costelles i no se'n recordava de res. El metge el va
revisar de dalt a baix i no entenia el què li passava. Al cap d'uns dies, el
Martí ja estava millor.
Quan es va aixecar del llit va sentir molta
pudor d'hospital i es va espantar molt, però va pensar que era per l'accident
que havia tingut. I com cada dissabte, el Martí i la Paula, van anar a veure el
cel a prop del lavabo antitransparent, el Martí va començar a sentir molta
pudor, ara tenia més olfacte que vista. Es va sentir angoixat i sense entendre
què li passava. Els seus amics, la Paula i els pares van investigar perquè el
Martí hi pogués tornar a veure més bé. Li van fer unes ulleres que li permetien
veure només una capa de les coses, a l'escola van idear un llibre amb
l'abecedari per poder llegir amb més rapidesa. Al cap d'un temps li van
construir un telescopi per poder veure
molt més lluny que amb les ulleres. El Martí estava molt agraït de tot el que
feien per ell, encara no entenia ben bé el que li anava passant.
Un dia, el Martí va descobrir un camp ple de
flors i molta bona olor, això li va fer pensar de fer un perfum molt fort, així
la gent el podria sentir, de mica en mica va fer que els habitants del planeta,
anessin sent més nets i la gent van començar a ser més polits i endreçats. Al cap d'un temps, la Paula, li va regalar el
seu bloc de notes que ella havia guardat i on hi havia les instruccions per fer
un coet. Al final el Martí , gràcies a la Paula, ho va anar recordant tot.
Va tornar a fer un
coet i el Martí i la Paula van marxar a explorar la galaxia.
Alumes de cicle
superior i quart de l’escola Heurom de Perafita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada