La Marieta Ota i els mini elefantets
Tot va començar en un bosc on hi havia uns elefants minúsculs
tan petits com uns insectes, i una marieta anomenada Ota que
era gegant. La marieta amenaçava i obligava als elefantets a
recollir la seva caca que era quadrada i molt gran, i a convertir-la
en fems tot trepitjant-la tot el dia, perquè servir de fertilitzant
per l’hort de l’Ota.
Un dia els elefentets es van adormir sota la pedra on vivien i la
marieta molt enfadada per què no l’hi havien fet el menjar ni
recollit la caca, els va clavar un cop d’antena als mil minis
elefantets i els va fer anar parar ben lluny d’allà en una illa
deserta.
Un dels elefantets va descobrir una font d’aigua de mango, la va
tastar i la va trobar tan bona que va convidar a tots els seus
amics que n’anessin a beure.
Quan es va fer de nit els elefantets van excavar i van trobar un
bosc on hi havien mil elefantets de color negre que també els hi
havia enviat, ja feia molts anys, l’Ota d’un cop d’antena. Aquests
elefantets els van ensenyar què podien menjar i els van
presentar els altres animals que vivien amb ells.
L’endemà van trobar un forat sota la font d’aigua de mango i tots
els elefantets grisos i negres van entrar i van començar a nedar
amb les orelles i la trompa.
Aquell túnel els va portar fins al bosc on vivia la marieta Ota. Ella
ja havia après a recollir-se les cacques i a preparar-se el menjar.
Estava penedida de com de malament els havia tractat. Va
reconèixer que els elefantets feien molta feina.
Mentrestant els elefantets que ja havien perdut la por, estaven
disposats a parlar amb ella. S’havien estat preparant unes
paraules per dir-li a l’Ota i alguns dels elefantets es van enfilar
l’un sobre l’altre per poder fer una torre alta d’elefants i quedar
a la mateixa alçada que la marieta, per poder parlar de tu a tu.
La marieta els va escoltar i tots junts ho van arreglar. Van
aprendre a conviure tots junts i a recollir-se cadascú la seva
caca. L’Ota tenia un tros per ella i els elefantets un altre, així no
es molestaven. Ara tots s’ajudaven i d’aquesta manera tenien més
temps per descansar i jugar.
I vet aquí un gat i vet aquí un gos que aquest conte ja s’ha fos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada