HEM SUPERAT LA POR !
Hi havia una vegada en un bosc un cargol gegant anomenat “Baba Llafiscosa”. També hi havia elefantets petits com formigues, girafes com mosquits i mosques com lleons. En Baba Llafiscosa era molt manaire i es creia el rei del bosc. Ell cada dia havia de menjar deu fulles enormes i per això manava amenaçant i cridant els elefantets perquè li portessin el menjar. Si no complien la seva ordre el cargol els passava per sobre amb la seva baba Els elefantets estaven tristos perquè es sentien manats, cansats i atabalats perquè tenien només una hora de descans. Aquesta hora l’aprofitaven per anar al seu cau sota terra i descansar una mica. També tenien por de les amenaces diàries i se sentien dèbils perquè només menjaven un trosset del tronc de la fulla que li portaven al cargol.
Un dia els elefantets no van tenir prou temps per portar-li les deu fulles i només li van portar cinc. El cargol es va enfadar tant que no tenia ni baba per trepitjar-los. És per això que va decidir expulsar-los durant una setmana en una illa deserta, només hi havia una
Quan van arribar a l’illa estaven molt espantats perquè no s’havien on dormirien, van provar de fer un cau sota terra però de seguida trobaven l’aigua del mar. Tampoc sabien què menjarien, com tornarien... Però el dia següent, com que tenien molta gana, un elefantet va començar a tastar el tronc de la palmera i va veure que li agradava. Va anar corrents avisar els altres elefantets que ja tenien menjar! Tots els elefantets van anar a menjar el tronc fins que va quedar buit per dins. A un elefantet se li va acudir la genial idea de fer-se una casa a dins el tronc de la palmera. També van trobar un cocos que penjaven de la palmera i com que s’havien quedat amb gana se’ls van menjar uns quants i també els van aprofitar per dormir-hi a dins. Cada dia passaven molts ocells enormes, fins que un dia només en van passar cinc! Els elefantets en veure’ls van pensar que era una senyal. Els van cridar perquè volien que els retornessin al bosc. Els ocells van acceptar molt amablement, i tots els elefantets van pujar
En arribar al bosc es sentien més segurs, més valents, més forts... Perquè aquells dies a l’illa els Havien servit per aprendre moltes coses, a conviure entre ells, a fer-se cases en llocs nous, a menjar coses que no havien provat mai... I van decidir anar-li a plantar cara amb en
Quan el van veure es van endur una gran sorpresa!!! En Baba Llafiscosa ja no era un cargol
enorme, era un cargol petit com ells. Resulta que el seu secret era que si no menjava les deu
fulles diàries s’encongia. I com que els elefantets no li van portar el menjar, no es va poder
alimentar i per això es va quedar tant petit.
Quan el cargol va veure tants elefantets, i de la seva mida, va començar a cridar:”Perdoneu!”, i els elefantets van decidir perdonar-lo. El cargol va decidir menjar menys i ser petit per així tenir més amics i ser més feliç. Per celebrar-ho, van decidir fer una festa. En aquesta festa hi van convidar tots els altres animals del bosc. Tots junts van ballar i cantar la cançó:
GRANS O PETITS, TOTS BONS AMICS!
Abans un cargol ens manava
Però ens va demanar perdó
I ara ja no ens mana
Oh oh oh, oh oh oh!
Abans ens discutíem
Fins que va arribar la nostra amistat
Oh oh oh, oh oh oh!
Grans o petits tots bons amics
Tant fa si ets gran com un gegant
Si hi ha l’amistat, tot és més emocionant.
Oh oh oh, oh oh oh!
El cargol a l’illa ens va castigar
I allà una semana ens hi va deixar.
Oh oh oh, oh oh oh!
Els cinc ocells ens van portar
A casa nostra, al lloc ideal.
Oh oh oh, oh oh oh!
El cargol gegant, ja no era tant gran.
Es va fer petit i molt escanyolit.
Oh oh oh, oh oh oh!
Grans o petits tots bons amics
Tant fa si ets gran com un gegant
Si hi ha l’amistat, tot és més emocionant.
Oh oh oh, oh oh oh!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada