EN JACK L'ESPECIAL

EN JACK L’ESPECIAL

Hi havia una vegada...
Aquesta història que us explicarem va passar en un planeta molt llunyà, especial i interessant
anomenat Ben Vist. Es coneixia amb aquest nom perquè la gent que l’habitava posseïa tres
inimaginables  poders especials a la vista:

-Podien veure molt lluny.
-Podien veure sota terra.
-La seva vista traspassava les persones i els objectes.

Aquest fet els feia sentir a tots molt poderosos, originals i importants. Al néixer, cada habitant tenia un poder més desenvolupat que els altres i això, en un futur, definiria la seva professió. Els que veien sota terra serien uns magnífics geòlegs, arqueòlegs,  miners, vulcanòlegs,... Els que podien veure molt i molt lluny podrien ser uns brillants meteoròlegs, astronautes,... I els que amb la seva vista podien traspassar objectes i persones, serien excel·lents metges, psicòlegs o mecànics.

Però no tot era alegria i satisfacció pels habitants del planeta Benvist perquè també tenien un
defecte: no hi sentien gaire bé, i per aquest motiu se sentien tristos i desgraciats perquè no podien
sentir ni el dolç cant dels ocells a la primavera ni el trist plor d’un fill quan tenia mal de panxa.
Els nens a l’escola portaven unes ulleres especials per aprendre a llegir, escriure, sumar, restar,
multiplicar i dividir. No necessitaven aprendre res més perquè, només mirant els objectes, els
sortia la seva definició al costat. Com us podeu imaginar, els nens i nenes del planeta Ben Vist ho
tenien molt més fàcil  que nosaltres; havien d’aprendre la meitat de les coses que nosaltres!!!
Per tal de no veure l’ interior de les persones, la roba que portaven era feta d’una tela especial que
no deixava veure per dintre i la pintura dels lavabos i les cases en general, també. Si no hagués
estat així, no haguessin tingut gens ni mica d’intimitat.

Un dia...

En Jack era un nen de deu anys que tenia el poder de veure-hi molt i molt lluny. Era un nen valent
curiós i atrevit. Observant el cel en una nit estrellada va aconseguir veure el Planeta Pastisser, ple
de llaminadures, xocolates, caramels,... i es va fixar especialment en un pastís que feia molt bona
pinta. Només de veure’l ja es llepava els dits! El va dibuixar i va decidir anar–lo a buscar al dia
següent.
Sense mandra, va pujar dalt del coet i es va dirigir cap el Planeta Pastisser. Quan ja estava arribant,
va tenir un lamentable accident, va xocar contra una immensa i ensucrada muntanya feta de
xocolata, maduixes i nata. Per sort la muntanya era tova i segurament deliciosa, tot i així, va
quedar masegat de dalt a baix. Tot el cos li feia mal.
Un moderníssim  coet ambulància el va anar a auxiliar i el va portar a l’hospital.


Quan Jack es va despertar, no sabia on era i va quedar ben astorat quan va veure que tenia el cos
fet un mapa i ple de blaus. El metge, amb molta delicadesa i mesurant molt bé les seves paraules
perquè en Jack no s’esvarés més del compte,  li va explicar que tenia la cama trencada.
Passats uns dies, i ja més animat, en Jack va sortir de l’ hospital i quina sorpresa va tenir quan al         mirar el paisatge que l’envoltava  es va adonar que no podia veure-hi gaire lluny. Es va angoixar i
es va entristir moltíssim. Havia perdut el seu poder. Una buidor intensa envaïa el seu cor i per
intentar ordenar els seus pensaments se’n va anar a la platja. Allà  va sentir per primera vegada,
més bé que mai, les onades del mar. Un calfred li va recórrer tots el cos. Li va encantar aquell so.
En aquell moment es va adonar que se li havia desenvolupat, de manera espectacular, el sentit de
l’oïda.

Mentrestant en Jack va rebre un regal molt especial provinent del Planeta Pastisser, es va sentir
molt content i intrigat , què seria? Un enorme pastís farcit d’instruments, igual que el que ell havia dibuixat. Per tal que els seus amics poguessin sentir els sons dels instruments, els va fabricar uns auriculars i ells li van regalar unes ulleres perquè hi pogués veure millor.
En Jack va descobrir una altra manera de viure i de ser feliç. Una manera ni millor ni pitjor, sinó
diferent. Tots van aprendre que per molt diferents que siguem, tots podem viure en un mateix
món.