EL REGAL DE LA LAIA
Hi havia una vegada el planeta nas on hi vivia gent que tenia un super poder que els
permetia a través del nas saber un pilot de coses. Si enfocaven cap el cel sabien si
plouria o no, si oloraven un cartell sabien on havien d’anar. Quan anaven d’excursió
ensumaven el camí i així sabien si podien passar o no. A l’escola no aprenien a llegir
perquè tots els coneixements els aprenien a través de les olors i feien tres coses
diferents: una cosa era aprendre a fer esprais d’olors, una altra com s’havien
d’utilitzar i per últim com fer servir el nas i com netejar-se’l per no constipar-se. Era
importantíssim no encostipar-se, quan feia fred havien de vigilar molt i no sortien de
casa. I si anaven al lavabo i feia mala olor ja tenien l’esprai de bona olor.
Un dia, la Laia de cal maduixer va preguntar al seu pare:
- Per què a casa nostra ens diuen a cal maduixer?
- És molt senzill, va contestar el seu pare. A casa tenim un hort molt gran ple de
maduixes que fan molta olor i és per això que ens diuen a “cal Maduixer”. A
més a més, cada dia fabriquem molts esprais de maduixa per qui els hi agradi
aquesta olor.
La Laia que ho preguntava sempre tot va continuar :
- I per què quan ens visita la família Rocafort ens posem una pinça al nas?
- Doncs, perquè la pinça ens ajuda a no sentir les males olors.
- Caram! És una bona idea –li va dir al seu pare-. Ara jugaré a buscar olors i si en
trobo de dolentes també em posaré la pinça al nas.
Així que la Laia va començar a jugar per tota la casa i buscava olors especials. De cop es
va trobar el seu avi, i li va dir:
-Avi, vols jugar amb mi a trobar olors especials?
L’avi que sempre viatjava a altres països a buscar olors li va dir:
-Si vols, Laia podem marxar tots plegats perquè m’han dit que hi ha un planeta que té
una olor molt especial. I jo encara no l’he vist mai.
-Voldràs pujar al meu coet? No tindràs por? –va preguntar l’avi.
-Noooooo –va respondre-. Jo vull donar la volta al món amb el teu coet i trobar aquest
planeta especial.
-Doncs, marxarem demà passat- va afegir l’avi-.
La Laia entusiasmada va sortir al carrer a buscar la seva millor amiga que es deia Maria,
i li va dir:
-Estic mol i molt contenta perquè marxaré de viatge amb la meva família.
-I on aniràs? –li va preguntar la Maria-.
-Et diré un secret! Cada dia al vespre sento una olor especial que vull anar a explorar i
el meu avi m’ha dit que hi ha un planeta que fa una olor molt diferent.
-I amb què marxaràs? –va afegir ben intrigada-.
-Marxarem amb el coet del meu avi.
-I com dius que es diu aquest planeta que anireu a visitar?
-No ho sé encara. Només sabem que la seva olor és molt especial i s’escampa per tot
arreu.
-Et trobaré a faltar! –li diu la seva amiga-.
-I jo també! –afegeix la Laia. Però m’emportaré moltes maduixes de casa per recordar
l’olor de casa nostra i així també pensaré amb tu.
A la Laia com el seu avi li agradava molt viatjar pel món i per això volia aprendre coses
d’arreu del món. Ella tenia moltes curiositats i volia anar a investigar per conèixer olors
noves i portar-les al planeta nas. Així que va arribar el dia que tant esperava i va
marxar amb la seva família. Mentre viatjaven varen veure diferents planetes, fins que
van olorar un planeta que feia una olor, molt especial. Tots estaven molt contents però
de sobte, el coet va fer un gir cap a l’esquerre i van tenir un accident. Des del seu
planeta van enviar un coet ambulància que va ensumar el que havia passat i va saber
que la família de cal Maduixer havien patit un accident.
Tots van anar a l’hospital i la mare de la Laia quan va veure que venia el Dr. Rocafort li
va dir:
-Filla, t’hauràs de posar la pinça al nas que ve el Doctor.
-Ja no em caldrà més la pinça... –va respondre_. No puc olorar res, no sentoo les olors,
no hi puc olorar! -va afegir- .
La Laia va sentir-se trista i diferent a tots els que la rodejaven. Tenia ganes de plorar i
va pensar:
-Ja no podré jugar mai més!
Ella va notar com uns bitxos se li van posar dins el nas i va perdre el poder d’olorar i en
canvi, va notar com de cop, tenia molt més gust però a vegades tenia molt mal de
panxa. La Laia va pensar que ja no podria anar mai més a l’escola però els seus amics
van pensar que podien ajudar-la.
Va passar molt i molt temps fins que la Laia va tornar a l’escola i tots els seus amics
tenien ganes de fer alguna cosa per ella.
-Jo proposo anar al planeta del curri –va dir en Jan el més petit de l’escola-, on
tothom hi sent molt bé i les mestres ensenyen les lletres. Podrà venir una mestra a
ajudar la Laia i així voldrà venir a l’escola amb tots nosaltres.
-Siiiiiii... - van contestar tots els nens i nenes de l’escola-.
-I també, ens podríem inventar un embut màgic per poder olorar!– va afegir en
Miquel el millor amic de la Laia.
-I tant! –van contestar els altres companys. Així doncs, es van inventar uns embuts
que se’ls lligaven al voltant del cap per poder olorar una miqueta més.
També van decidir fer un regal que ajudés a la Laia a sentir-se millor i acostumar-se
més a utilitzar el gust. Així doncs, van pensar que l’avi de la Laia els podia ajudar i li
van demanar que anés a buscar una mestra al Planeta Curri. Va marxar molt ràpid
amb el seu coet i només va trigar un dia a arribar al Planeta Curri. L’endemà van
tornar al Planeta Nas i van anar a l’escola on tots els nens estaven molt contents de
veure la nova mestra.
La Laia va començar a trobar-se millor, tastava les coses i ja no tenia mal de panxa. A
més com que tenia el sentit del gust molt bo, podia ajudar a tothom. I quan feia fred
ella no s’havia d’amagar com els altres perquè no es constipava mai i ajudava a la
gent.
-Avui què ens toca? –va preguntar la Maria , l’amiga de la Laia-.
-Ens toca fer esprais per no refredar-nos –va dir la Laia.
-Però, no ens tocava fer esprais dels arbres fruiters? –va afegir la nena-.
-Nooooo! –va dir la Laia amb una veu suau-. Ja en vam fer ahir!
En el Planeta Nas tenien un problema molt gran i eren els constipats perquè la gent
tenia un nas molt gros i havien d’aprendre a utilitzar molt bé el seu nas.
La mestra entrà per la porta i va dir:
-Avui no farem esprais perquè tenim una sorpresa, per la nostra amiga Laia.
Tots els nens contents van seure amb una rotllana al costat de la Laia, i la mestra agafà
de l’armari un regal embolicat amb un paper a olor d’espècies:
-Que puc obrir el regal?- va dir en Jan
-No!- va respondre la Maria. L’ha d’obrir la Laia! –va afegir.
En aquells moments la Laia es va sentir feliç d’estar amb els seus companys i rebre
aquell regal. L’agafà i quan el va obrir va veure que a dins hi havia tot d’espècies
diferents de tots els països del món.
La Laia amb totes aquelles espècies va descobrir molts més gustos que la van ajudar
en el seu Planeta Nas i quan va posar les espècies a sobre la taula s’adonà que cada
espècia tenia una lletra diferent i juntes deien: MOLOCOTILEDÒNIA
-Què vol dir aquest nom?-va preguntà la Laia.
La mestra li va explicar que era el nom del planeta especial que ella volia conèixer
abans de tenir l’accident, i que algun dia podria anar-hi.
I aquesta història s’ha acabat, el nas de la Laia tapat i el gust desenvolupat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada