EN LEÓN I EL PAÍS LILA
Hi havia una vegada un país igual que el nostre. Només hi havia una cosa diferent; totes les persones eren liles. Quan naixien eren lila fosc; quan eren més grans s’anaven tornant lila més clar. Quan estaven malalts es tornaven d’un lila molt fosc. Quan s’enfadaven es posaven de color morat. Al bosc proper al poble hi havia una cistella gegaaaant. Un dia a la setmana,els divendres, feien una festa dins la cistella del bosc. Es menjaven els llibres, s’enfilaven als arbres, els tombaven, s’adormien, rodolaven.... La tradició era menjar-se un llibre. Quan es
menjaven un llibre n’aprenien el contingut, els avis es tornaven forts , els nens petits sabien caminar i les embarassades podien córrer sense problemes. Si el llibre era interessant per la gent, tenia un gustet dolç, si era avorrit, el seu gust era més aviat àcid. Els llibres que es menjaven els cagaven i quan els havien cagat els portaven a una fàbrica de reciclatge. Tot això de menjar-se els llibres va començar el dia en que un prehistòric lila es va menjar una fulla escrita i va obtenir la seva informació i energia; ho va explicar als seus amics i així va començar la tradició.Menjar llibres els feia venir molta set, i per això bevien sucs de móres, d’albergínia, de col llombarda, un munt de coses liles que els ajudava a conservar el seu color.
Un dia un nen i els seus pares van arribar al país Lila. El nen es deia León i els seus pares treballaven a la fàbrica de reciclatge de llibre. El León i la seva família no eren de color lila però s’ho passaven molt bé, feien molts amics a l’escola, entre els veïns i al treball.
El primer divendres en León i la seva família es van espantar molt, no entenien res de res: van veure com tothom tothom, deixava el que estava fent i agafavaun llibre i se n’anava pel carrer cap a la muntanya. Tota la gent del poble, grans i petits marxava cap a la muntanya. Anaven en silenci. El poble va quedar buit. En León i la seva família es van quedar a casa tancats i es preguntaven què fan? on van? Tornaran? Espiaven per la
finestra i veien llum a la muntanya i sentien el silenci del poble totalment buit i sentien
música a la muntanya, i així toota la nit, fins al matí. Estaven realment espantats, què devien fer, què passava allà a la muntanya, semblava que saltaven i s’enfilaven als arbres i quan tornaven ja no portaven els llibres... L’endemà tot semblava normal. En León i la seva família estaven tan sorpresos que no van dir res i la setmana següent va tornar a passar el mateix... finalment en León va decidir preguntar a un amic, en Moisès:
- Què passa allà- va preguntar en León a en Moisès.
- Que saltem i ballem- va respondre en Moisès- fem una festa i mengem llibres.
En Moisés va marxar corrents cap a la festa del bosc. El León ho va explicar a la seva família, -es menjaven els llibres!- i amb la por al cos, es van tancar altre cop a casa, van tancar portes i finestres i van amagar tots els llibres. Però en León, tenia molta curiositat i va preguntar als seus pares si podia anar a veure què passava al bosc. Li van dir que no.Van anar passant els dies i al final va anar-hi d’amagat .Li va agradar la festa, estaven tots contents, llegien,
ballaven, menjaven, saltaven, s’ho passaven bé i no feien mal a ningú...tot i així, com que sentia una mica de por, no va provar cap llibre.
A l’altre divendres, va explicar als seus pares que en Moises li havia explicat que no els farien mal, que es menjaven llibres per aprendre’n el contingut, que després els cagaven i així tornaven a aparèixer els llibres, que feien tots junts una festa amb llibres de tant que els agradaven... en León va convèncer als seus pares d’anar a la festa. Tots van ballar, van enfilar-se al cistell, als arbres, però no es van menjar cap llibre, encara no, no els feia gràcia.
Però en León , un dia es va menjar una multiplicació sense voler...i sabeu què va passar? se la va aprendre !! , i va dir que potser sí que un dia es menjaria un llibre.
Fi, amb gust de...... mmmmmm que bo!!!
IMATGES BABALAICA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada